En esta entrada compartirem el testimoni d’un exopositor que ens parla, des de la seua pròpia vivència, de com va ser el seu procés de preparació, els reptes als quals es va enfrontar i les lliçons que va extraure d’esta etapa.
Hola, el meu nom és Kevin Bernabeu i soc professor de valencià. El 2025 em vaig presentar per primer cop a les oposicions i les vaig aprovar, a la primera; vaig aconseguir allò que em deien que era impossible o poc probable. A més a més, d’una especialitat que no era la meua.
Jo vaig estudiar la carrera d’Història a la Universitat d’Alacant. Després de fer el màster, l’ abril de 2024, vaig entrar per difícil cobertura com a professor de valencià i em vaig enamorar. Ja no volia ser professor d’història, sinó de valencià. Així que el curs 2024-2025 em van recomanar a Marina com a preparadora. Durant eixe curs, mentre treballava de professor a mitja jornada, sense tindre ni un any d’experiència laboral i en una especialitat que no era la meua, em vaig preparar unes oposcions que vaig aprovar i, sense cap mena de dubte, en part gràcies a Marina.
1.- Què et va motivar a començar les oposicions?
Estabilitat. Sé que hi ha gent que viu tota la vida d’interí i no passa res, però jo buscava estabilitat, aconseguir la plaça definitiva i poder assentar-me. Açò només m’ho podia garantir aprovar l’oposició i tindre la meua plaça.
2.- Què t’ha resultat més difícil del procés d’oposició?
El sacrifici que suposa. D’entrada jo només em vaig planificar un dia de descans (el diumenge) i a mesura que s’aproximava la data de les proves vaig renunciar a eixe descans. I durant una temporada vaig deixar d’anar al gimnàs; vaig renunciar a algun pla amb els amics, la meua parella o la família; m’apassiona la literatura i vaig deixar de llegir el que m’agradava per a només llegir coses que em podien servir per a les oposiciones (poesia d’Ausiàs March, la bibliografia dels temes de Marina o de didàctica…), etc. A mi açò em va resultar molt difícil, sobretot quan em comparava amb altres persones, però em servia perquè sabia que era un sacrifici temporal, que havia d’esforçar-me uns mesos només. Així i tot, mai recomanaria a un/a estudiant que hipotecara la seua vida per les oposicions, simplement cada u ha de trobar el seu equilibri.
3.- Per què vas decidir preparar-te amb mi?
Com el valencià no era la meua especialitat, necessitava a algú que se centrara en les tres parts de l’oposició, m’orientara, m’acosellara i em poguera explicar allò que necessitava. Un company que havia començat a preparar-se amb ella ja des de l’any anterior em va recomanar a Marina i em va convéncer. I menys mal que ho va fer.
4.- Què destacaries de la metodologia de preparació?
La distribució del treball. Crec que va ser tot un encert començar amb la programació que sol ser la part més didàctica del procés d’oposicions, mentre vas estudiant els temes. I en el moment que ja has avançat amb el temari començar a treballar els comentaris, cosa que t’ajuda a resoldre’ls. Els apunts i classes de Marina són tan útils com efectives. I en cada classe es preocupava pel nostre seguiment. Quan notava que els ànims dequeien un poc sempre tenia unes paraules de consol i motivació.
5.- Com t’ha ajudat l’acompanyament durant el procés?
Marina et guia en tot el procés. Com eren les meues primeres oposicions i en una especialitat que no dominava, em va ajudar molt que Marina ens marcara un poc els temps: els temes que havia de saber en un temps aproximat, quan començar a fer comentaris, l’evolució de la programació… Per descomptat Marina era flexible amb les dates, però tindre un seguiment d’aquesta manera era motivador i còmode.
6.- Què creus que et va fer destacar respecte a altres aspirants?
Intentar seguir fil per randa els terminis que proposava Marina, ja siga per al lliurament de les programacions, els comentaris o els temes estudiats. No sempre és possible, cada integrant té unes circumstàncies diferents, però jo no em vaig saltar cap data que es proposava.
7.- Què vas sentir quan vas saber que havies aprovat?
Sonarà típic, però vaig sentir com si em llevara un pes immens de damunt. Vaig sentir que tot el sacrifici que havia patit havia pagat la pena. Em vaig sentir increïblement feliç perquè havia aconseguit allò pel que havia treballat tant i allò que tanta gent m’havia dit que era impossible.
8.- Què li diries al “tu” que va començar a opositar?
Com eren les meues primeres oposicions, d’una especialitat que no era la meua i damunt sense gairebé mèrits, vaig començar en tot el procés d’oposicions amb molta calma perquè jo m’havia mentalitzat que aquestes no les aprovaria, només volia començar a fer comentaris, la programació i aprendre un parell de temes. Però Marina va parlar amb mi i em va dir que creia que tindria possibilitats, em va animar a fer alguns cursos per tindre mèrits i a esforçar-me. Així que em diria que confiara més en mi i que relativitzara, no feia falta que renunciara a tantes coses per a ser més productiu.
9.- Quin consell donaries a algú que està opositant ara mateix?
No et compares amb ningú, no es tracta d’anar contra els altres sinó de fer una cursa amb tu mateixa, d’avançar un poc més que ahir, de treballar moltíssim, però d’aprendre a no deixar de fer les coses que t’agraden. Fes molts simulacres, tingues present constantment per què fas el que fas i fes una planificació realista. Marina sempre deia una frase que a mi se m’ha quedat gravada i l’entendràs quan comences amb el procés: “Només aprova qui arriba” i si vols arribar has de treballar i ser constant. Ànim!
Un exopositir que va aconseguir el que volia 😉.
Gràcies, Kevin, pel teu testimoni. Has sigut un alumne de 10!
